SAÓ 2019

12 d’octubre

HORARI

  • 11.00h Acollida i presentació del 6è Aplec Saó (inscripcions al dinar popular amb places limitades: adults 10€ i criatures fins a 12 anys 5€)
  • 11.30h Inici del recorregut amb passejada per a visitar les obres d’art en la natura presentades i comentades per les seves autores.
    Participants: la ballarina de dansa butoh Marianela Leon, les artistes visuals Isabel Barios i Mar Redondo (que comptarà amb el suport de Pere Freixa).
  • 14.00h Dinar a l’era de la Bastida del CAN, a càrrec d’Arnau Llobet i Cesca Gelabert.
  • 15:45h Presentació dels projectes culturals Siartb (Vilamur, Pallars Sobirà), Cicle Arbres Monumentals (Pallars Sobirà), i Artmonium (Vall d‘Aran). També es presentarà i s’exhibirà ‘MAP’, una publicació de David Garcia que fusiona ciència, recerca, disseny, natura i arquitectura especulativa..
  • 17.00h (aprox.) Aperitiu final i cloenda de l’aplec.

Artistes

Enguany participaran a Saó tres artistes de diferents disciplines.

Marianela León
Ballarina butoh i artista

Llicenciada en Belles Arts. Descobreix la dansa butoh a l’any 2000 a través d’Sua Urana, en un procés d’aprenentatge continu durant dos anys. A partir de 2003 recorre Europa per estudiar amb tots aquells ballarins de butoh que troba. Treballant estretament amb ells durant 7 anys ha desenvolupat un petit manera pròpia de ballar. 
Ha fet moltes actuacions a Espanya, França, Itàlia, Portugal, Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Luxemburg, Grècia, Estònia, Rússia, Israel i Japó.

Isabel Barios
Artista visual

Artista lleidatana que analitza en el seu treball aspectes de la memòria, les relacions de l’individu amb elements bàsics com la llum i l’aigua; el seu treball té un important component poètic, en què planteja analogies entre realitat i ficció. Aquest 2019 va obtenir el Premi Embarrat – Museu Trepat , i ha obtingut també una de les beques en residència La Panera-CAN.

https://cargocollective.com/isabelbariosibars

Mar Redondo
Artista visual, docent, investigadora i fotògrafa
+ Pere Freixa

Especialista en fotografia contemporània, és professora del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Universitat de Barcelona i coordinadora del Laboratori de Fotografia de la Facultat de Belles Arts. Doctora en Belles Arts, és investigadora, fotògrafa i editora.
Es co-fundadora de fotopublica.net juntament amb Pere Freixa , plataforma de creación de proyectos fotográficos (fotopublica.net). Ha participat en congressos, seminaris i tallers, dels quals ha publicat articles i comunicacions.

OBRES

Presentació del projecte d’obres.

1/ Episodis de viatge. Accions poètiques en trànsit1.

De Mar Redondo i Pere Freixa 

Emprenem accions poètiques: caminar, escoltar, aturar-se, olorar, cantar, aclucar els ulls, percebre. El viatge desvetlla el desig d’imaginar i narrar. El recorregut, els llocs i l’observació són llavors que germinen.
Treballem amb cinc conceptes: temps, llum, observació, construcció i relat.
Expectants entre la natura, descobrim micromons que ja ens parlen de tardor. Deixem que la llum perfili les troballes.
Amb la fotografia i la paraula us fem partícips d’un univers que ens meravella.

Podeu consultar vídeo i texts de l’obra a:
http://www.fotopublica.net/rf_sao.htm

2/ Cordill de So

D’Isabel Barios

Cordill de so consisteix en un itinerari pels afores del poble de Farrera a través dels ecos d’un so que condueixen al lloc de la seva procedència. Els sons prenen forma a través de les paraules que intenten interpretar la possibilitat del silenci. Un cop al lloc d’on sorgeix el so, s’explica la relació que s’estableix entre el silenci del paisatge i el que això evoca. L’obra està emmarcada dins el projecte L’aigua que murmura / encants me conta (Beca Art i Natura a la Creació 2019).

La peça és una intervenció en la naturalesa que pren com a punt de partida l’escolta dels sons que es produeixen en un lloc aparentment silenciós. Per contraposició amb la ciutat, es concedeix la natura com un espai on impera la quietud i l’absència de sorolls o, si més no, aquests tendeixen a pensar-se com a suaus i delicats, poc invasius. Ara bé, si es para atenció a cada mínim detall sonor, fàcilment s’arriba a la deducció que la naturalesa es composa de milers de sons que trenquen el seu ideal silenciós. Sentim els arbres i les fulles i els rierols quan hi som a prop, de lluny podem sentir algun tro o l’inici d’una pluja; tots ells murmuris de la Terra. Si les persones expliquem històries a través de les paraules, la naturalesa també pot tenir aquesta voluntat a través de la seva sonoritat. Cordill de so és una acció que pretén reflexionar sobre la representació de la narrativa dels elements naturals a través dels seus sons.

TEXTS DE LA INTERVENCIÓ:

Abres: avets, cedres, pins, xiprers, teixos, llorers, oms, lledoners, noguers, faigs, alzines, roures, garrics, avellaners i ametllers i castanyers, salzes, pollancres, trèmols, cirerers, moixeres, pruners, aladerns, llentiscles, baladres, arbres que pugen i es fan alts, que arrelen terra endins, que es mouen amb el vent, que es desperten amb el sol, brillen fort amb la seva pujada i s’apaguen tímidament amb la posta, pentinats pel vent, molls per algun aiguat, secs per set o secs per tardor incipient o estiu potent, verds de clorofil·la i marronosos al octubrejar, pelats a l’hivern, joves al brotar, negres en la nit, blancs amb la neu, abraçats per la gent i pessigollejats pels ocells. Gespa: de camps grans i verds, que a vegades es torna seca, que a vegades no és segada, que serveix d’aliment pel ramat, molla per la rosada, xafada per quatre persones, encara més xafada quan aquestes persones s’hi estiren, arrancada per creure que és dolenta, ferotge quan creix sense ordre. Matolls o arbusts: farigola, espígol, ginesta, romaní, gatell, sarga, sanguinyol, esbarzer, alguns oloren bé, gusten bé, que naixen de roques, amb flors visitades per abelles, que acompanyen camins, que queden sols. Colors: verdosos, groguencs, taronges, grisos, marrons, blaus, morats, negres, vius o cridaners, apagats o adormits, que es fonen entre ells, que es disparen amb el sol, la lluna, els núvols, la pluja, la boira o la neu. Fruits: pomes, cireres, prunes, raïm, préssecs, aranyons, ginebrons, mores, fruit de saüc, nous i avellanes, que es recullen pel camí, enfilats dalt dels arbres per veure el sol o amagats darrera fulles punxegudes, rodejats d’espines, verds, madurs, podrits o florits. Aire: suau, delicat, fred, tallant, càlid, suat. Escorces: fortes, fregades, trencades, esgarrapades. Fulles: que canvien de color com les estacions, que broten, que cauen al terra, que volen els moments abans de caure al terra. Terra: remoguda, trepitjada, seca, fèrtil, mullada, amb pedres. Pedres: petites, grans, blanques, de riu, ferroses que brillen amb la llum del sol, amb molsa. Molsa: humida, verda, llefiscosa, agradable. Plantes i flors: corniol, hipèric, veladres, clavell de pastor, margarides, sajolida, obertes, tancades, seques, arrancades o amb pètals caiguts, menjades o recollides per algú. Tiges: de plantes seques, verdes per on hi pugen cucs, deformades pel vent, partides per la meitat degut a la queixalada d’algun animal. Sol: Rajos de sol que traspassen muntanyes i valls, que desperten els arbres, que acaricien rierols, que ombregen. Llunes; plenes, noves, creixents, minvants, que il·luminen camps o que desapareixen, que s’amaguen darrera núvols. Núvols: grossos, fins, amb pluja, dispersos, que s’agrupen i venen, que es mouen ràpid, que fan formes. Estrelles: quietes, pampalluguejants,  que componen constel·lacions, que es mouen quan tu gires sota d’elles, que il·luminen la fosca, que s’apaguen.

Crec que no puc descriure més aquest silenci.

És en aquest bocí de món – Farrera – que s’escolten tots aquests elements, colors i gests. Que parlen, a poc a poc, a través dels seus silencis. El món es comunica així tot sencer; entre brises d’aire càlid i rajos de llum apagada. “Tot esdevé i res existeix” (Heràclit); així, a poc a poc, cada so conforma la història del seva mudesa. Les imatges són plenes de murmuris: Cau una fulla i mentre ho fa es queda sustentada a l’aire, una branca es trenca, la gespa es resisteix a ser aplanada pel vent, el rierol que vol saltar o la tempesta que no acaba d’arribar. Tots ells, una successió fluida de sons que sorgeixen sense esforç, assossegadament, de cada matèria i cada acció en interpel·lar-se amb el seu entorn i que existeixen per un temps limitat, per acabar desapareixent. Els silencis de la naturalesa no esdevenen tan sols plens en la nostra presència, de la que solament en som còmplices una petita volta de temps. Sinó que creixen, viuen i signifiquen quan no arribem a ells. És la naturalesa, canviant, que presenta les parts de la quietud, i en transparenta cortines repletes de so.

El silenci, a vegades, és no sentir els humans o el que produeixen els humans. És sentir els núvols i les fulles i el riu i les roques. I el que no se sent: Avui no se senten les xicoires ni la pluja ni la terra seca. Cada textura, cada volum, cada forma i cada cadència esdevenen per la seva absència. El paisatge que conforma el món explica les imatges que ja no hi són presents. De la mateixa manera succeeix amb els sons.

Els murmuris són com un cordill de so.

3/ farrera N.1 roca

De Marianela León

“Esta danza efectúa, o aspira a efectuar, el presente, que es básicamente un modo de responder honestamente al entorno. A través del filtro del bailarín esto se puede manifestar como presencia, movimiento, sonidos…
El presente es un eje vertical al que podemos anclarnos, un estado en que el ser humano percibe directamente el tiempo-espacio, lo que existe, lo que está hirviendo y existirá, así como todo lo que ha existido. Esta es una memoria que compartimos toda la materia del planeta (ADN). Es el  cuerpo funcionando como órgano de escucha, que cuando ha reducido los ruidos internos, puede volverse transparente a la percepción y de esta forma hacer visible lo invisible. Cada danza es un intento de que el proceso de la vida pueda manifestarse a través del bailarín en conexión con las conciencias de los espectadores, pues ellos son también partícipes del fenómeno.
Un bebé, igualmente en estado de presente, también nos hace compartir a través de su presencia y movimiento, ese contacto con la fuente de la vida, desde ahí nos coloca en ese lugar otro desde el que relacionarnos con él. Otro ejemplo sería el moribundo.
Cada danza es fundamentalmente un intento desde la escucha corporal de concretar en un lugar-reunión este momento de presente eternidad, cruce de las coordenadas espacial y temporal. La sensación que te captura, puede tomar muchas formas diversas, por citar algunos ejemplos, la sensación de que se para el tiempo, o la aparición de las llamadas sensaciones involuntarias de Proust, ver a un familiar cuando miras al bailarín, pensamientos revelación, etc. Más allá de las formas visuales desplegadas, ¿quizá un fenómeno efímero energético? a menudo supone una transferencia, ver otra cosa que lo que estás viendo. Evidentemente esto sucede cuando el bailarín se ha abierto lo suficiente para que el espectador pueda entrar observando intensamente y viajar en la danza. El espectador puede igualmente verse confrontado con sus rechazos, resistencias, etc. El hecho de que después de meses o años la danza re-aparezca en forma de recuerdo nos señala que caló, pasando a formar parte del tejido de tu vida espiritual.”

Sobre la danza Butoh
La danza butoh surgió en Japón a lo largo de los años 60. Siendo en 1959 la primera pieza de Tatsumi Hijikata, una pequeña obra de 15 minutos en que se cortaba la cabeza a un pollo, y que supuso un escándalo en el certamen de nuevos coreógrafos de Tokyo. Estaba inspirada en la novela homónima de Yukio Mishima “Colores prohibidos”. Un buen número de artistas, alrededor de Hijikata y entre los que se encontraba Mishima, crearon este movimiento cultural, en respuesta a la invasión de capitalismo y cultura norteamericana que sufrió Japón tras el fin de la Segunda Guerra Mundial. La danza butoh desde el arte reivindicaba la nobleza que tradicionalmente tenía el cuerpo en las raíces de la cultura japonesa, como parte de naturaleza, como templo para recibir la Vida, frente al abuso que sufre el cuerpo en la sociedad capitalista como instrumento al servicio del consumo. La danza butoh proponía transformar el cuerpo como modo de revolución. Utopía verde.
Junto a Hijikata hay que señalar a Kazuo Ohno, co-fundador de la danza butoh. Del impacto de su encuentro brotó esta danza.

Projectes culturals

Des de fa uns anys, la tarda de l’Aplec Saó esdevé un espai per donar a conèixer projectes singulars i bones experiències (tant públiques com privades) del món de les arts, l’artesania, el disseny… i de la cultura en general. L’objectiu d’aquestes presentacions curtes és generar xarxa i fer d’altaveu per difondre iniciatives a l’Alt Pirineu que contribueixin al desenvolupament local a través del talent i de la creació.

Aquest són els tres projectes convidats aquest 2019.

Siartb 
(Vilamur – Pallars Sobirà)
Un projecte realizat al poble de Vilamur, impulsat per l’Ajuntament de Soriguera i amb la participació del poble. Estarà presentat per una persona del grup organitzador.

.

www.festivalsiartb.cat

Cicle Arbres Monumentals 
(Pallars Sobirà)
Un projecte presentat per Anna Rubio

.

Web a Dansa-Natura

Artmonium  (Val d’Aran)
Un projecte presentat pel seu promotor Albert Mombiedro

.

Presentació de la publicació MAP de David Garcia

MAP Architects van crear el Manual de Possibilitats Arquitectòniques al 2009. La publicació té com a objectiu unir els camps de la ciència i la investigació d’una banda i el disseny arquitectònic per l’altra. Té com a objectiu exemplificar aquest enfocament a través del format paper utilitzat. MAP es presenta com un A1 plegat, amb només dues pàgines. Recerca i dades d’una pàgina i projectes arquitectònics a l’altra.
Cada número tracta un tema únic, de vegades abstracte, de vegades concret, que és sotmès a escrutini mitjançant la recollida de dades i la investigació des de múltiples perspectives. Els projectes arquitectònics són una resposta directa a la investigació, de vegades pragmàtica, de vegades crítica o fins i tot irònica. No s’ha realitzat cap disseny fins que s’hagi completat la fase de recerca, que dura uns 3 mesos.
MAP pretén exercir l’arquitectura en el terreny de l’especulació, a través dels límits i les indicacions establertes per investigadors i investigacions, realitzades en una sèrie de camps i temes amb implicacions espacials directes.

WEB MAP Architects