Aiga (oració al riu)
A càrrec de: Arnau Obiols (percussió i veu), Montse Àlvarez
(dansa contemporània i veu), i Ivan Garriga
(instruments de corda i veu). Els tres intèrprets traçaran un recorregut a la llera del riu fent ús dels instruments i el gest per comunicar la relació entre l’home i la Natura, tot seguit fondren la seva intervenció en els diferents elements sonors i materials propis del paisatge, per acabar abandonant els seus rols i convertir-se en espectadors dels sons i l’obra que és en si mateix el riu.
És cantarà una cançó que va interpretar la Conxita Catlà de casa Poblador de Farrera al cançó del Pallars Sobirà de l’Artur Blasco. “Lloança”.
AIGA! és una proposta escènica inspirada en el potencial artístic del nostre entorn quotidià. El projecte consisteix a fer intervencions en espais no preparats i que tenen una relació amb l’aigua.
L’ús simbòlic de l’aigua permet manifestar l’expressivitat de totes les coses a través de la pregunta; L’art pot ocupar un espai tan important, i alhora tan inadvertit en la vida de les persones com el que té l’aigua?
Originalment la font d’inspiració del meu projecte va ser la necessitat de traslladar al públic la intensitat amb què els gorgs dels rius pirinencs de la meva regió nativa a Catalunya, on ens banyàvem durant les llargues tardes d’estiu, es comunicaven amb mi a través de les seves formes , colors i sons.
En aquesta fase del meu projecte vull treballar de manera teòrica i pràctica la idea que l’art, com l’aigua, és part indissoluble del nostre paisatge quotidià, i per demostrar-ho proposo intervencions a llocs com fonts públiques, antigues fàbriques tèxtils i altres espais que relacionin l’art i les diferents activitats humanes.
El nom d’aquest espectacle fa referència al fonema amb què els habitants d’algunes zones del Pirineu i el Prepirineu Català ens referim a l’aigua eludint la «u» de la segona síl·laba, amb l’expressió resultant; «AIGA!». Una expressió coneguda i utilitzada pels intèrprets i creadors del projecte arran de la seva vinculació nativa amb el territori del Pirineu català.
El meu projecte se sustenta en la idea segons la qual les coses s’expressen per naturalesa sempre que són observades atentament, i aquesta reflexió permet detectar, a les coses més mundanes, esdeveniments únics i irrepetibles que activen la nostra mirada i connecten l’entorn quotidià de la nostra societat amb l’art.
AIGA investiga fins a quin punt l’art es troba a qualsevol cassola, qualsevol rierol, gorg, depuradora o abocador, i fins a quin punt, aquest art acudeix a nosaltres en diferents moments i estats de forma.
Inseparable de la vida, l’art és el got d’aigua al matí, la xerrameca de l’aigüera i el raig d’aigua freda que ens bateja cada dia.